Una creu gloriosa per coronar la façana de la Passió

A la façana de la Passió, després d’haver acabat l’hort i la pedrera i d’haver col·locat el grup escultòric del sepulcre buit  i els dos acroteris extrems, el lleó de Judà i el moltó d’Abraham, ens queda un únic element per coronar simbòlicament tot el conjunt: la creu de la victòria sobre la mort.

Aquesta creu no és la creu del sacrifici, que va fer l’escultor Subirachs just al dessota, al porxo de la façana, sinó que és una creu triomfal, per la qual cosa es representa sense Crist. La creu queda perfectament recollida en les descripcions escrites del projecte i també es pot veure en el primer dels croquis de la façana de la Passió fet per Gaudí, el 1892, un dibuix que bàsicament mostra un càlcul vectorial que servirà per definir les inclinacions de les sis columnes del porxo inferior així com la columnata superior.

Gaudí va completar el dibuix d’aquesta façana el 1911. En aquest dibuix de grans dimensions, on es perfilen els quatre campanars de la façana, només va deixar amb elevadíssim grau de detall tota la part inferior del plànol, i al 1917, a un costat, inclou un monument al bisbe Torres i Bages, amic personal seu. Com altres plànols de Gaudí, aquest també va quedar incomplet, i sense definició des de la creu fins a la part alta dels campanars.

A més, seguint les indicacions dels textos descriptius del projecte dels col·laboradors directes de Gaudí, al peu de la creu es representen de manera figurativa tres àngels: un es troba en actitud de veneració i aixeca les mans com enlairant la creu, l’altre mostra la seva estima acaronant-la, i el tercer és agenollat i aixeca amb la mà el calze de la sang de Crist fins just a l’alçària de la base de la creu.

El projecte escultòric d’aquests tres àngels s’ha encarregat a l’escultor Lau Feliu, que hi està treballant des de fa mesos amb la col·laboració permanent dels arquitectes de la Sagrada Família. De fet, abans de la feina escultòrica es va fer el càlcul estructural del projecte. Ara, produïdes ja les diverses peces que el conformen, es preveu que la creu pugui ser col·locada al seu emplaçament el mes vinent.

LA GEOMETRIA D’UNA CREU DE 18 TONES

D’aquesta creu es conservaven uns fragments de guix de les maquetes originals així com uns fragments d’un motlle de la mateixa. En estudiar-los detingudament se’n van poder extreure les seves formes i proporcions amb la màxima fidelitat, estudi que també va servir de pauta geomètrica per dissenyar la gran creu central que coronarà la torre central de Jesucrist i, per tant, la que coronarà l’edifici complet.

La geometria de cadascun dels braços de la creu és la del doble gir, ja utilitzada en totes les columnes del temple. Així, partint d’un nucli central que ofereix cares quadrades, surten els braços amb aquesta secció quadrada i, amb el doble gir, es transformen en la figura de l’octàgon a la meitat del braç. Després, continuant cap a l’extrem de cada braç, retornen de l’octàgon al quadrat i culminen en les puntes amb una piràmide quadrada força aplanada. El peu de la creu es resol, geomètricament, igual que els braços, tot i que és més llarg i fa la transició cap a una base quadrada més ampla.

La unió dels braços, el peu i el cap de la creu és un bonic poliedre central amb vuit cares triangulars i sis de quadrades, tot i que, d’aquestes, solament són visibles el quadrat frontal i el posterior; els restants són els que entomen l’arrencada de les quatre parts que configuren la creu.

La creu mesura 7,50 metres d’alçària, exactament el mòdul que defineix la base geomètrica de la planta i altures de tot el temple i la meitat de l’alçària del porxo superior. Quant a l’envergadura, és a dir, l’amplada de punta a punta dels braços, és de 4,25 metres, i el pes total de la creu és de 18 tones.

L’ESTRUCTURA, TAMBÉ EN PEDRA TESADA 

Estructuralment, aquesta creu és un element complex, ja que tan sols està encastat a la base i, per tant, queda molt exempta. Això, unit al fet de la considerable amplària, que dona als braços un vol important, fa que també des d’aquest punt de vista esdevingui un veritable repte. Per això, després de l’experiència positiva dels panells tesats per a les torres, es va decidir fer la creu també amb pedra tesada: les barres d’acer que s’enfilen com una agulla per l’interior de les peces de la creu permeten que les pedres quedin comprimides les unes contra les altres i, així, el conjunt és més resistent al vent i als possibles terratrèmols.

El sistema de la pedra tesada ens permet, doncs, construir la creu amb pedra massissa. La triada és un granit procedent de la regió francesa del Tarn, una pedra que ja s’ha fet servir en aquest frontó de la façana de la Passió, com ara en la gran columnata, en el lleó de Judà i el moltó d’Abraham. En canvi, els àngels són fets amb travertí romà, una pedra utilitzada des dels temps antics per la seva noblesa i qualitat i que a aquesta façana s’ha emprat per destacar elements escultòrics singulars, com per exemple l’escultura de la Flagel·lació, de Subirachs, o la de l’àngel assegut sobre la pedra que tapa l’entrada al sepulcre, de Fajula.

CONFLUÈNCIA DE LÍNIES

Per últim, cal assenyalar que la façana de la Passió té una marcada composició ascendent, com tot el projecte del temple. Així, podem observar com la prolongació de les línies mestres del frontó i les de les balconades que contenen els grups escultòrics de la façana conflueixen, a dreta i esquerra, en uns mateixos punts de fuga que organitzen la composició de tota la façana. Aquestes línies van guanyant pendent successivament, i la línia més elevada és precisament la que dona l’alçària de la creu, que, a partir d’aquell punt, assenyala cap al Crist ressuscitat superior.