Comissió Teològica i Comissió Artística: assessores del projecte de Gaudí

Gaudí va definir gran part del programa teològic del conjunt del temple, programa que, des de llavors, els artistes s’han encarregat d’expressar amb la seva creativitat. Per poder donar l’expressivitat adient a la seva obra i perquè quedi integrada en el conjunt, però, els artistes han de conèixer bé i en profunditat el significat del que representen i les característiques generals de l’obra. Per això, el 2016 el Patronat de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família va decidir crear una Comissió Teològica i una Comissió Artística amb l’objectiu que tant els membres de la Fundació com l’equip d’arquitectes i els artistes poguessin ser assessorats en les seves decisions. En aquest article veiem qui en forma part i quines són les seves funcions.

La Comissió Teològica està formada pels teòlegs Dr. Armand Puig, rector de l’Ateneu Sant Pacià i autor de llibres sobre la simbologia de la Sagrada Família que, durant anys, ha assessorat els arquitectes sobre els temes relacionats amb la simbologia; el Llic. Joan Galtés, actual provicari general de l’Arxidiòcesi de Barcelona, i el Dr. Francesc Torralba, catedràtic de la Universitat Ramon Llull, membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors i consultor del Pontifici Consell de la Cultura. Tots tres estudien i interpreten les propostes d’Antoni Gaudí a partir de la documentació original i de les demandes dels arquitectes per explicar-ne el sentit i el significat teològic, valorant-les, a més, segons els coneixements i la realitat de l’actualitat. Per exemple, a la façana de la Glòria han aprofundit en el programa de Gaudí i han interpretat com convé representar avui dia l’infern i el cel. A més, en algunes parts de l’edifici o en alguns elements arquitectònics cal completar o ampliar el pla de Gaudí amb propostes rigoroses des del punt de vista teològic i de la seva integració i harmonia amb el conjunt del significat del projecte, i la Comissió Teològica s’encarrega també d’aquesta tasca.

Per la seva banda, la Comissió Artística està formada per cinc historiadors i crítics d’art: Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art, de disseny i d’arquitectura, especialista en Gaudí, que fa uns anys ja assessorava el Patronat i els arquitectes sobre temes artístics; Josep Bracons, historiador de l’art i catedràtic d’arts plàstiques i disseny; Sílvia Muñoz d’Imbert, historiadora, crítica d’art i comissària d’exposicions; Bernat Puigdollers, historiador, comissari i crític d’art i membre de l’equip de direcció del Museu de Montserrat, i Maria Garganté, historiadora de l’art i antropòloga, especialitzada en art i patrimoni del barroc i professora de la Universitat Autònoma i la Facultat Antoni Gaudí. En aquest cas, els arquitectes expliquen a la Comissió el projecte i plegats estudien les característiques generals que hauria de tenir l’obra artística tenint en compte el significat que ha de representar i la seva integració en l’arquitectura i el conjunt. Una de les responsabilitats importants d’aquesta Comissió, de fet, és la de proposar als arquitectes i al Patronat una tria dels artistes adients per a cada tasca tenint en compte les característiques generals de l’obra artística, des del material fins al tipus de tècnica, expressivitat o mida.

Les dues comissions es reuneixen periòdicament amb l’equip d’arquitectes per tal d’interpretar correctament el significat i contingut religiós i teològic, en el cas de la Comissió Teològica, i per trobar l’expressivitat artística adient i proposar els artistes que se’n poden fer càrrec, en el cas de la Comissió Artística. A més, quan és necessari, es realitzen reunions conjuntes de les dues comissions perquè els teòlegs expliquin als membres de la Comissió Artística el significat teològic que haurà de comunicar l’obra artística.

Així, en iniciar el treball d’una part o d’un element, l’equip d’arquitectes explica a les dues comissions el projecte arquitectònic, segons la informació original d’Antoni Gaudí, tant pel que fa a l’arquitectura com al contingut de significat. Després, cal que l’artista, en iniciar l’obra, s’imbueixi del seu sentit i iconografia, així com de la seva integració en el conjunt del projecte i de les intencions generals artístiques, per exemple quant a mida, adequació a l’arquitectura, material o expressivitat general. Ja durant la realització de l’obra artística, els arquitectes, amb el suport dels teòlegs i dels especialistes en art, mantenen un diàleg amb l’artista per ajudar-lo en la correcta integració de l’obra en l’arquitectura.

Actualment, els arquitectes i les dues comissions, per encàrrec del Patronat, estan portant a terme diferents accions per preparar la convocatòria d’un concurs amb invitació per a la futura intervenció artística de la façana de la Glòria. D’una banda, els arquitectes preparen el projecte bàsic de la façana a partir de totes les dades originals de Gaudí: la maqueta, els plànols i les descripcions escrites; d’altra banda, la Comissió Teològica ha elaborat el pla teològic de la façana a partir de la interpretació de la proposta de Gaudí, que pròximament presentarà al Patronat, mentre que la Comissió Artística prepara la selecció d’artistes que hi participaran i les bases del concurs, decisions que han de ser aprovades pel Patronat.

El treball de les comissions és, doncs, fonamental per entendre la informació del projecte original de Gaudí i per a la seva interpretació amb una visió actual, tant pel que fa al contingut teològic com a les característiques de les intervencions artístiques.