Borges Blanques, el kilòmetre zero de la Sagrada Família

La pedra és el principal element arquitectònic de la Sagrada Família. Ho és des que es van iniciar les obres, sota la direcció del primer arquitecte del temple, Francisco de Paula del Villar. En assumir Gaudí aquest treball, el 1883, es va continuar recorrent a aquest material com a element protagonista. En aquell moment, la pedra venia de Montjuïc, la muntanya de la ciutat de Barcelona, tot i que, amb l’entrada de Gaudí en el projecte, es van començar a utilitzar també altres tipus de pedra, procedents de fins a set pedreres, totes relativament pròximes a la ciutat. Les pedreres de Montjuïc, però, van tancar, i això va obligar a buscar pedres arreu del món. L’objectiu era trobar una pedra que compartís les característiques de la local, realment singular quant a la qualitat i el cromatisme. Cap de les trobades va resultar ser idèntica del tot, per la qual cosa la Sagrada Família va haver de recórrer a una combinació de pedres per construir les torres centrals simulant la variació de colors de la de Montjuïc. Des de llavors, s’han utilitzat fins a seixanta tipus de pedra diferents de quaranta pedreres repartides per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud. I moltes d’elles, en sortir de la pedrera, tenen un primer destí: el taller que la Sagrada Família té a les Borges Blanques (Les Garrigues).

En aquesta localitat té lloc, de fet, el que podria considerar-se el kilòmetre zero de la feina que es fa amb les pedres amb què es construeix el temple. I és que aquest taller és un espai amb una superfície equivalent a dos camps de futbol en què es reben les pedres d’arreu del món, es fan els controls de qualitat i es tallen en planxes o en blocs més petits que, després, s’envien als industrials perquè aquests li donin el volum i la forma final. Aquestes pedres passen posteriorment al centre de treball extern de Galera, on es fa el premuntatge de les diferents peces. La Basílica i la col·locació en el mateix temple posen punt final a aquest recorregut. El taller de Borges Blanques és, doncs, una peça indispensable per poder assumir l’actual ritme de les obres i complir la data de finalització de la Sagrada Família, prevista per al 2026, així com per garantir el nivell de qualitat exigida en aquest monumental projecte.

El taller de les Borges Blanques va començar a funcionar a finals del 2012. Abans, la recepció, el control de qualitat i el tall de les pedres es feia al taller d’una empresa situada a Vinaixa (Les Garrigues). Aquest espai, però, va quedar petit quan va tocar abordar el projecte de les torres centrals del temple, en construcció des de finals del 2016, i el trasllat del servei va permetre comptar amb una major capacitat per fer la primera intervenció amb la pedra. Així, l’espai a l’aire lliure dedicat a l’emmagatzematge de la pedra, ampliat el passat mes d’octubre amb una nova àrea de 1.800 m2, té una capacitat per a 9.000 m3 de pedra. Actualment, hi ha emmagatzemats 8.000 m3, procedents de 36 pedreres diferents. Enguany hi arribaran 4.300 m3, l’equivalent a 11.500 tones. Per transportar tot aquest volum, es necessitaran 500 camions. L’any passat van arribar al taller de les Borges Blanques 1.000 camions, amb 7.500 m3 de pedra.

 

UN CENTRE SINGULAR EN EL MÓN DE LA CONSTRUCCIÓ

Quan aquests blocs de pedra arriben a aquest taller, el primer que es fa  és emmagatzemar-los en una de les àrees que hi ha a l’aire lliure. Després, es porten a una de les naus en què s’analitza la resistència a la compressió i la flexió de cada bloc. Per fer aquesta prova, s’extreu un petit cilindre de totes i cadascuna de les peces. Amb aquest assaig, la pedra és classificada i, en funció de les seves característiques, es decideix la ubicació més idònia al temple. En una altra nau, aquests blocs, irregulars, es tallen en planxes, més petites. Per fer-ho, es compta amb vuit màquines de tall de fil amb diamant. Els blocs han de tenir dues cares completament paral·leles i només pot haver-hi una desviació en el tall de 3 mil·límetres com a màxim, una tolerància a l’errada molt petita que només es pot salvar amb màquines de tall de precisió com la de fil amb diamant.

Les planxes són llavors enviades des d’aquest centre de treball als diferents tallers d’industrials que col·laboren amb el temple, els quals li donaran la forma final. Aquestes planxes, de fet, porten indicada la ubicació concreta de la peça en què han de ser col·locades per assegurar-se que es posen al lloc correcte. El taller logístic de les Borges Blanques, tot i estar ubicat a 150 kilòmetres de la Sagrada Família, està, doncs, totalment integrat en l’engranatge de feines i espais que fan possible la Basílica. És, a més, tota una singularitat en el món de la construcció, ja que, tot i que hi ha altres tallers d’elaboració de pedra amb màquines similars a les d’aquest, el fet que aquest, en realitat, funcioni com un centre logístic és més aviat una excepció en el sector, la qual cosa reforça la singularitat mateixa de la construcció de la Sagrada Família.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *