L’ascensor de la torre de Jesucrist: modern i minimalista

En anteriors articles d’aquest blog, hem parlat de com en l’obra de la Sagrada Família conviuen artesania i tecnologia. L’ascensor que s’està preparant per a l’interior del nucli de la torre de Jesucrist serà també una mostra del contrast entre la pedra, símbol de la tradició, i el vidre amb acer inoxidable, exemple de la modernitat.

Aquest ascensor serà dins de l’escala de caragol que hi haurà a l’interior de la torre de Jesucrist i facilitarà l’accés des dels 85 metres d’altura fins als 138 metres. Quan iniciàvem el projecte d’aquest element, pensàvem fer-lo com un cilindre opac que, per la cara de fora, ajudava a sostenir l’escala i, per la de dins, creava un recinte tancat; d’aquesta manera la cabina de l’ascensor es movia per un espai independent i això facilitava molts aspectes relacionats amb la seguretat o amb el pas d’instal·lacions.

En aquells moments, el nucli de pedra que contenia l’escala i l’ascensor també era molt poc transparent, i només prevèiem uns òculs circulars per permetre al visitant veure l’exterior de manera intermitent a mesura que anava baixant per l’escala que rodeja l’ascensor. Tanmateix, el recorregut per aquest espai tan tancat no resultava atraient: havíem d’aconseguir que el visitant experimentés una visita transcendent i memorable que donés sentit al lloc on se situava, és a dir, a dins de la part nuclear de la torre de Jesucrist, el cimbori principal del gran monument que és la Sagrada Família. Això demanava més transparència i una relació visual més contínua amb l’exterior, i va ser aquest el repte que va conduir el projecte de l’ascensor cap a l’estructura definitiva d’acer i vidre en què estem treballant actualment.

El projecte va anar evolucionant i, de fet, l’espai que buscàvem el vam començar a obtenir en obrir cap enfora el terç superior d’aquest nucli per connectar-lo amb l’estructura exterior de la torre. Així, aconseguíem, d’una banda, que una part de la descàrrega es desviés cap a aquesta estructura interior i, de l’altra, que aquest interior, amb la separació en aquest tram entre l’escala i l’ascensor, fos més gran. Aleshores es va fer evident la necessitat de fer de vidre transparent el tancament de l’ascensor; així, visualment, a l’interior de la torre es guanya espai i es potencia la sensació de sentir-se dins d’una segona capa, en un interior a dins d’un altre interior.

 

UNA ESTRUCTURA LLEUGERA I PENJADA A 144 METRES D’ALTURA

El tancament de vidre, no obstant això, necessitava una mínima estructura per sostenir les diferents parts en què es descompon. En aquest cas, però, l’ascensor té molta altura i poca base i això fa que estiguem parlant d’una estructura extremadament esvelta. Tenint en compte el pes que hauria de suportar i les càrregues dinàmiques que transmeten les guies per on llisca la cabina de l’ascensor quan està en moviment, la solució més idònia semblava una estructura metàl·lica gruixuda. No obstant això, aquesta estructura seria molt evident a la vista i aniria en contra de la transparència desitjada. Per això, la clau va ser pensar en una estructura lleugera que, com uns cables, treballés penjada des de dalt de la torre. Així, les línies estructurals entre els vidres podran esdevenir realment fines, cosa que permetrà potenciar la sensació d’ingravidesa que persegueix el projecte.

L’estructura d’aquest tancament de l’ascensor és, doncs, extremadament lleugera i penja d’una plataforma superior, situada a 144 metres d’altura des de pla de temple, on es podrà arribar pujant a peu un pis més després de la darrera parada, situada a una altura de 138 metres.

 

EL TRIPLE VIDRE CORBAT

En les estructures d’acer i vidre sempre s’usa vidre de seguretat de diverses capes per tal que, en el cas que un cop trenqués el vidre, no caiguin trossos estellosos avall, ni tampoc quedi un buit sense protecció. Així, les diferents capes faciliten que, en cas de ruptura, se sostinguin mútuament, i, tot i esquerdats, es mantinguin a lloc i deixin un marge de temps per a la reparació. Així doncs, en el cas de l’ascensor de la torre de Jesucrist, hem recorregut a unes peces de vidre de grans dimensions amb triple capa de vidre corbat, ja que així ho exigeix la mateixa forma de cercle del nucli. Aquestes característiques complicaven la col·locació de certs elements, com ara els panys de les portes d’emergència o les peces que contenen els eixos de rotació per a l’obertura d’aquestes portes, però això s’ha resolt amb unes peces metàl·liques incrustades en la capa central de les tres que componen els vidres. Aquesta solució ha estat el resultat d’un disseny innovador que hem dut a terme amb la col·laboració d’empreses d’enginyeria de prestigi internacional en el camp dels ascensors i de les estructures lleugeres.

L’aspecte final d’aquest ascensor serà, doncs, una filigrana moderna i minimalista que mostrarà el que avui en dia és capaç de dissenyar l’enginy humà, assolint la mínima aparença visual com a resultat de la recerca tenaç i de l’esforç compartit, procés veritablement digne de l’esperit gaudinià.

Comentaris

  1. Me parece fabuloso. Digno de profesionales. Una obra segura y firme a l vez de elegante y minimalista.
    Muchisimas gracias por crear algo tan bello

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *